Primavera


Ja han passat les falles, s'han acabat les despertades, els coets, les comissions i tot allò que pertorba el silenci. Fa no res, a més, vaig tindre el darrer atac de mono: l'acupuntura t'allibera del mono físic durant quinze dies i divendres s'acomplien. S'ho podeu imaginar: mal humor, ofuscació, etcètera, superats al llarg del dissabte amb molt d'amor i paciència. Crec que ara ja sóc un home nou que estrena primavera.


Comentaris

Unknown ha dit…
A mi el Sol em fa menys irascible. M'agrada la primavera, tot i que ja tinc a la nevera el Colircusí Medrivás Antibiótico... I la llum d'Alacant és brutal, no sé si és per la situació geogràfica, però el tòpic és cert. Ens esperen dies de cels rasos i platja. La gent somriu, els xiquets juguen... what a wonderful world!
TdlH ha dit…
Si n'hi ha una cosa més odiosa qu'el concepte de la primavera que tenen alguns, és les cançons que parlen sobre el tema en qüestió: l'única que se salva, Heureux d'un printemps, del quebequés Paul Piché...

Entrades populars