Estic novel·lant!

Arrop i talladetes 46

Inglourious Tarantino

Em confesse seguidor de Tarantino. D'aquells que va veure qualsevol pel·lícula seua abans de les crítiques. El seu nom al cartell era prou per a mi. Fins ahir. Esperava amb il·lusió l'estrena de la seua nova pel·lícula "Malditos bastardos" i és el qualificatiu que li aplicaria: dolenta, més que maleïda, i bastarda. Perquè el que fa gran a Tarantino està molt diluït. Perquè la història no té ni cap ni peus. Perquè Brad Pitt no destacaria ni entre Los Hombres de Paco. Perquè és llarga, avorrida, previsible, histriònica, inversemblant i perquè els crítics de cinema sembla que no l'hagen vista. Perquè em vaig adormir al cinema i sols m'havia passat amb Matrix i El proyecto de la bruja de Blair. Perquè en el fons, és tirar els diners. Esteu avisats.

Si us abelleix bon cinema sí que hi ha una pel·lícula independent americana d'una directora debutant, que vaig anar a veure perquè la recomanava el propi Tarantino -després de Malditos Bastardos faria bé en dedicar-se a la crítica durant una temporada i així reflexionar, per bo que siga tot no val-: Frozen River. Veieu-les i compareu. I ja em direu.

30!

Penjades al coll trenta tardors que ja em donen l'esquena.
Trenta raons per viure a fons quan saps que el temps no espera.

Trenta cançons que em fan menys feixuga la vida.
Trenta melodies més que avui em queden per escriure.

Trenta llocs on fer que surti el sol,
trenta moments de soledat,
trenta torns per tornar a aixecar el vol,
trenta pupil·les on reflectir-me,
trenta espines del passat.

Trenta ocasions per tornar a caure en la mateixa pedra.
Trenta racons que em conec del teu cos per poder perdre'm

Trenta bars oberts i una ciutat adormida.
Trenta sorolls nous donant pel sac dins la meva oïda.

Trenta instants per no fer-me saltar els ploms,
trenta motius per assentar el cap,
trenta plans per fer volar coloms,
trenta mentides fetes a mida,
trenta estius que ja han volat.

Trenta punts de vista.

Trenta llocs per on fer sortir el sol...

(Molt bona la teua pensada i trenta gràcies)

(E)moció a Benidorm

A mi em sembla bé la moció de Benidorm. La dreta, hipòcrita, critica el pacte amb un trànsfuga que ells mantenen, sense anar més lluny, a Dénia. No sóc partidari del trencament de les regles democràtiques que, d'altra banda, són molt millorables i s'estalviarien problemes com aquest amb l'elecció en llistes obertes dels regidors. Però estic fart que l'esquerra tire amb rifle de balins mentre la dreta ho fa amb bazooka. El millor exemple és TVE i Canal 9. S'imagineu la primera amb les mateixes directrius que segueix Canal 9, on l'oposició no existeix? Ja està bé, home, que porten massa anys de prepotència al poder. I tot va començar, amb una trànsfuga, per Benidorm.

Era possessiu, ara un pronom feble. Un article, un predicat al desert. Un sintagma poc nominal, una oració gens copulativa. Subjecte sense temps... Verbal