a10!

He decidit que done per acabat "Tinc un blog de tres pams i mig". No em vull desviar de les obligacions laborals i literàries, així que dintre de poc esborraré aquest blog. He traslladat la producció creativa que crec que paga la pena (o així ho han considerat els que me l'han publicada o premiada) a un nou espai on pretenc recollir el que tinc editat, però és impossible de trobar. A poc a poc afegiré continguts. Gràcies per la vostra atenció, ens veiem a emMarcats

De cuines i enquestes

Segons l'enquesta de Metroscopia sobre les properes eleccions valencianes, un 40% dels 1000 enquestats prefereix a Camps de president i un 39% a Alarte. Més encara: el 62% dels valencians pensa que el PP hauria de substituir a Camps. El 48% dels valencians no confia en ell. La nota que li posen és del 4'4. I després, en la intenció de vot, el PP augmenta la seua majoria, el PSPV-PSOE disminueix i EUPV consolida grup propi en les Corts. Compromís no supera el 5%. O són imbècils els que ens cuinen les enquestes o ho som els ciutadans. Com és possible que Camps -malgrat el 62% que creu que l'haurien de canviar i el 48% que no confia en ell- estiga un punt per damunt d'Alarte en preferència per a president de la Generalitat i després la intenció de vot del PP es dispare? Jo veig símptomes de canvi, tot i que ara em direu que PP i PSOE són el mateix, bla, bla, bla.

Debat blocaire sobre el País Valencià

No crec que els valencians siguem menys intel·ligents que els bascos, els catalans o els espanyols en general. Ni que ens sentim menys poble. Trobe que no s'ha sabut connectar a la immensa majoria i que el reducte folclòric són els que s'entesten en perpetuar idees de finals de setanta per a un país que ha canviat i que ara, la majoria, coneix com Comunitat. Potser hem volgut accelerar massa i hem acabat reculant. Preferisc passos ferms i segurs. Com l'ensenyament en valencià. Com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua si amb ella s'acaba amb una polèmica absurda que ha donat massa excuses durant anys a massa gent. Com que en els esports de Canal 9 dediquen més atenció als equips valencians que al Barça o el Madrid. O que la música en valencià done fruïts de qualitat. Amb qualitat arribarem a tot el món, amb patriotisme no eixirem de barraca ni ens allunyarem del campanar. Trobe que la societat civil ha fet el que ha pogut, però no els polítics. No em valen excuses ni lleis electorals. El client sempre té la raó. O el 95% de l'electorat és imbècil? Preferisc pensar que els nacionalistes no han sabut escoltar, recollir i representar el sentiment majoritari que, al remat, és el que atorga el poder. I sense ell, poca cosa es pot fer. Si arribar-hi significa dissoldre les essències, encara estem a temps. Si amb moderació arribem més lluny que amb maximalismes i radicalitat perquè no provem? No és més revolucionari qui més demana, sinó qui més aconsegueix.

Boicotejats

Aquesta Fira i Festes de Gandia no he treballat com havia fet els darrers sis anys. GandiaTV estrenava l'emissió en TDT, per fi. Els tteballadors estàvem il·lusionats amb recuperar i guanyar l'audiència perduda. És una sort treballar del que he estudiat i fer-ho en un mitjà públic. La legislatura passada "controlat" -entre cometes, perquè mai m'he sentit controlat ni coartat, ni abans ni ara- el Bloc i aquesta pel PSOE. El cas és que l'estrena en TDT no s'ha produït. Un senyal interfereix la nostra emissió. Un senyal que, segons les comprovacions tècniques, prové del repetidor que comparteixen Tele7, una televisió privada de la Safor i Canal 9. Tele7, per cert, no emet programació. Està en la samarreta d'alguns clubs esportius de la ciutat -d'un dels quals sóc soci- i en la façana del local on tenen els estudis. Però no emeten res de res. Ni nosaltres tampoc per culpa del sabotatge. Esperem que s'aclarisca i que GandiaTV continue la digníssima tasca que durant més de dues dècades ha realitzat. Més els valdria -a qui siga que ens interfereix el senyal- fixar-se en el que hem fet, amb escassos mitjans, durant tots aquest anys, que silenciar-nos. Però tot açò em fa molta por: qui és capaç d'atacar un mitjà de comunicació no li té cap respecte a la democràcia. Espere que, al remat, no siguen ells o pensaré que porten tan de temps al poder que hem assumit com a normals les actituds feixistes. Reconec que havia relativitzat moltes decisions que atribuïa a la ideologia, però ara que ho patisc m'adone que, si callem, colaborem amb l'extermini... de la democràcia. Si l'única decisió seriosa dels ciutadans es pren cada quatre anys en les urnes, però els únics mitjans de comunicació que existeixen són seus: amb qui informació vota la gent? I nosaltres, a què esperem?

Per què no he fet la vaga

Perquè arriba molt tard. Fa un parell d'anys, quan fregàvem la plena ocupació, els empresaris guanyaven cabassades de diners i els treballadors s'hipotecaven en cases i cotxes cars era el moment de demanar més sou, menys precarietat, més drets per als treballadors. Ara, amb quatre milions de persones que no poden fer la vaga, quin sentit té? Contestar unes mesures preses pel govern en juny? Trobe que CCOO i UGT l'han convocada per salvar la seua escassa credibilitat. Però dels sindicats majoritaris ja en parlarem un altre dia. Hui he vingut al treball. I no passa res. En el meu sector hi ha motius per a la vaga indefinida, però des de fa dècades.

Himne autodestructiu de redempció


Cançó pels dies de tempesta interior del gran Fernando Alfaro (Chucho)

Quan Calamaro era bo


Em cau mal de collons. Va de pedant i de xulo. I pot presumir de pocs discos: "Alta suciedad", "Honestidad brutal" i el més gran dels que han parit (en gràcia i grandària): "El salmón". Un quintuple disc criticat, mal entés, l'esborrany del que haguera estat un centenar de cançons perfectes, però que esborronen precisament per la seua imperfecció. Un disc de mínims, fins i tot en el disseny del llibret, molt gran. Ahir, que vaig caure de nou, el vaig tornar a escoltar.