Primavera

Ja han passat les falles, s'han acabat les despertades, els coets, les comissions i tot allò que pertorba el silenci. Fa no res, a més, vaig tindre el darrer atac de mono: l'acupuntura t'allibera del mono físic durant quinze dies i divendres s'acomplien. S'ho podeu imaginar: mal humor, ofuscació, etcètera, superats al llarg del dissabte amb molt d'amor i paciència. Crec que ara ja sóc un home nou que estrena primavera.

2 comentaris:

JOSEP ha dit...

A mi el Sol em fa menys irascible. M'agrada la primavera, tot i que ja tinc a la nevera el Colircusí Medrivás Antibiótico... I la llum d'Alacant és brutal, no sé si és per la situació geogràfica, però el tòpic és cert. Ens esperen dies de cels rasos i platja. La gent somriu, els xiquets juguen... what a wonderful world!

Toni de l'Hostal ha dit...

Si n'hi ha una cosa més odiosa qu'el concepte de la primavera que tenen alguns, és les cançons que parlen sobre el tema en qüestió: l'única que se salva, Heureux d'un printemps, del quebequés Paul Piché...