Massa nous

El noucentisme, la nouvelle vague, la Nova Cançó... el terme nou queda antic i superat de seguida. Per això és tan difícil de definir amb una etiqueta -potser el millor seria que ens oblidàrem d'elles- el que es mou al món de la música en valencià -un altra etiqueta que odie. Ja us he parlat ací de Sénior i el Cor Brutal, d'Arthur Caravan i ara em toca fer-ho d'Hugo Mas. Perquè dissabte el vaig escoltar en Casa les Senyoretes, on la Vall d'Albaida i part de l'estranger celebrava Sant Ovidi Montllor. Hugo és d'Alcoi, acaba de traure un disc tan guapo -des del disseny, sense plàstics, fins el contingut, altament poètic i instrumentístic- com la seua veu, a mig camí entre la d'un paisà seu, Ovidi Montllor i un "familiar", almenys de cognom, Roger Mas. Xe, compreu el disc perquè sols pel disseny estareu satisfets. I si l'escolteu, la recompensa serà doble. També parla d'ell, d'Arthur Caravan i de tot el que és mou al subsòl valencià Manel Rodríguez al Levante-EMV. Ho suscric i us ho deixe ací. Per cert, dintre de tot aquesta moguda, o en paral·lel, o jo què sé què, s'anuncia la imminent arribada de la Tercera Intercomarcal Cabotista per a principis d'abril i amb gent de molta altura. Reserveu ja les vostres entrades.

1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ole, no cal dir res més de l'Hugo Mas!