Un matí la boira va tapar la vall...

Divendres, a les 20 hores, actua al Casal Jaume I d'Ontinyent un dels millors grups d'allò que hom s'entesta en qualificar de música en valencià, com si la música tinguera més llenguatges que el musical. Si acceptem el de música en valencià com animal de companyia, Arthur Caravan formaria part del selecte grup que paga la pena. Acaben de traure un disc, sense nom en la portada, però absent de plàstics i amb unes belles il·lustracions d'exercicis per a embarassades. Si la meua cançó preferida era "la boira", basada en un conte de Boris Vian, ara figura també aquesta sobre el desallotjament de la casa ocupada on vivien alguns dels seus membres. Aneu al costat que, a més, és debades. S'ho estan currant molt bé en aquell Casal. Llàstima que jo estaré a València, tot i que també aniré de concert: Ellos. Però no és el mateix.