Temps mort
Després d'uns quants dies matant el temps, m'he pres hui un temps mort, és a dir, una desconnexió completa del que faig i em queda per fer, que he dedicat a la lectura i al Sol de migdia, l'escàs que arriba al primer pis on visc. Continue fascinat amb David Foster Wallace, però també m'he llegit el "Jardí ebri" d'Ibn Khafaja, un poeta andalusí d'Alzira del segle XI versionejat al català per Josep Piera i Josep Gregori. M'ha sorprés, sobretot, la càrrega homoèrotica que conté, tot i que en aquesta mostra no trobareu res més enllà d'una nit apassionada.
Es va despullar al capvespre
i a l'albada va somriure.
S'apoderà del meu despertar ardent.
En acabant, es vestí de llum, i marxà;
com la nit s'endú darrere el crepuscle.
Comentaris