David Foster Wallace


El meu amb ell (amb David Foster Wallace) ha estat un amor des de la primera línia, saps el que vull dir? Un d'aquells autors que no t'enganxa, no, t'agarra des de la solapa i no pares de llegir perquè els paràgrafs són una llarga llonganissa, i és com si el teclat del seu ordinador no tinguera tecla de punt i seguit, i cada vegada flipes més amb el que et conta, i penses que podries ser tu (jo), i que ho has viscut també, i que tu (jo) no ho hagueres narrat mai tan bé, i recordes que el vas conèixer quan l'any passat es va llevar la vida i va aparèixer en un altre lloc (a les necrològiques dels diaris) tot i que continua en les prestatgeries, en els seus llibres escrits i que ara sols caldria que algú reparara en ell i li traduïra tota l'obra perquè paga molt la pena, i el recomanes amb fervor tot i que no portes ni 70 pàgines de les seues "Breves entrevistas con hombres repulsivos", però ja t'han tocat de la biblioteca municipal on no hi havia cap obra seua i t'han fet cas, n'han comprat una ("Historia abreviada del infinito") i la tenen reservada per a tu i ara se t'ajuntaran al mateix temps dos llibres del Foster Wallace i potser et perdes, però no importa perquè et perdràs amb ell i això ja és prou (molt).

Comentaris

Jo li vaig dedicar un post quan va morir. A Malta fa uns estius, on vaig passar alguns dels millors dies de la meua vida, me vaig emportar la seua broma infinita per recomanació d'un amic. I allà amb els peuets dins del Mediterrani a l'illa de Gozo vaig començar a llegir-lo
Corpi ha dit…
No coneixia a este autor. Me l'apunte i a veure si trobe algun llibre d'ell i el llig.

Entrades populars