Què seria de nosaltres sense Anagrama?

A l'igual que la gent és de Ferrari, Renault o McLaren; del Barça o del Llevant; jo sóc d'Anagrama. L'editorial compleix enguany 40 anys i han tret un col·leccionable amb els cent millors títols, però anem al que ens convé: el de llançament inclou "El Palacio de la Luna" de Paul Auster i el catàleg de d'aquesta "Biblioteca Anagrama" amb l'explicació de la falla a càrrec del seu editor, Jorge Herralde per 5€. Gràcies a ell vaig descobrir autors com Houellebecq, Piglia, Kerouac, Nabokov -us el regale, a ell i la seua "Lolita"- o Welsh -tampoc vaig resistir el seu "Porno"- i també he llegit en les seues edicions gent del meu gremi com ara Bordieu o Kapuscinsky. Tinc pendents -sí, estic poc llegit- Auster, "Crematorio" de Chirbes, "2666" de Bolaño o "La conjura de los necios" de Kennedy Toole. Altres autors del seu fons que conec per traduccions al català són Nothomb, Dahl o Quim Monzó -la col·lecció inclou també Pàmies. El meu primer compacte d'Anagrama va ser "Erecciones, eyaculaciones y exhibiciones" del mestre Bukowski i, el més deliciós, "Patty Diphusa" de Pedro Almodóvar. Els dos es troben en la col·lecció, així que, si us estimeu, feu-vos un favor.