Debat blocaire sobre el País Valencià

No crec que els valencians siguem menys intel·ligents que els bascos, els catalans o els espanyols en general. Ni que ens sentim menys poble. Trobe que no s'ha sabut connectar a la immensa majoria i que el reducte folclòric són els que s'entesten en perpetuar idees de finals de setanta per a un país que ha canviat i que ara, la majoria, coneix com Comunitat. Potser hem volgut accelerar massa i hem acabat reculant. Preferisc passos ferms i segurs. Com l'ensenyament en valencià. Com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua si amb ella s'acaba amb una polèmica absurda que ha donat massa excuses durant anys a massa gent. Com que en els esports de Canal 9 dediquen més atenció als equips valencians que al Barça o el Madrid. O que la música en valencià done fruïts de qualitat. Amb qualitat arribarem a tot el món, amb patriotisme no eixirem de barraca ni ens allunyarem del campanar. Trobe que la societat civil ha fet el que ha pogut, però no els polítics. No em valen excuses ni lleis electorals. El client sempre té la raó. O el 95% de l'electorat és imbècil? Preferisc pensar que els nacionalistes no han sabut escoltar, recollir i representar el sentiment majoritari que, al remat, és el que atorga el poder. I sense ell, poca cosa es pot fer. Si arribar-hi significa dissoldre les essències, encara estem a temps. Si amb moderació arribem més lluny que amb maximalismes i radicalitat perquè no provem? No és més revolucionari qui més demana, sinó qui més aconsegueix.