He guanyat el meu primer milió

Acabe de mirar el compte corrent i vull compartir amb vosaltres la notícia: ja sóc milionari. No em pregunteu com m'ho he fet, aquestes coses mai són confessables. Supose que com la majoria: un mica d'herència, unes inversions encertades, una actitud positiva i molta sort. Diria que vaig estar al lloc adequat en el moment adequat.

De moment no us deixaré d'escriure: encara que sigueu pobres de solemnitat, sou els meus lectors. Això sí, no em demaneu diners. Els tinc tots ben invertits. Quan trobe en la llotja VIP del Ciutat de València o al Club de Tennis amics més convenients a les meues noves circumstàncies, ja en parlarem. Potser aleshores haja perdut també l'interés per escriure.

També seguiré en el meu treball actual. Això sí, a la mínima que em toquen els ous els enviaré a prendre pel sac. M'ho puc permetre. Si me'ls toquen molt, potser compre l'empresa i els despatxe a tots. Bé, als que em facen la pilota no; a qui no li agrada que li diguen com de guapo és i com de bé fa les coses? Doncs això, amics-lectors: ja sóc milionari!!!

Si teniu enveja, beveu cervesa. No la lleva, però refresca. Jo acabe de comprar una caixeta d'un vi blanc molt exclusiu, però no us convidaré. Dubte que compartim gustos o paladar. También he pensado que el valenciano me resta elegancia. Quizás cambie de lengua. Com decía Escalante en un brillante sainete: en la casa donde hay piano, no se habla en valenciano. I n'he comprat un de cua. Faré reforma en casa perquè càpiga, però això no es cap problema. El veí no pot amb l'hipoteca i li llevaré un pes del damunt. En el seu saló de casa quedarà de categoria l'instrument. Potser contracte un professor privat que m'ensenye, però és el de menys. Lluïrà més que la reproducció de la Victòria de Samotràcia que he encarregat per l'entrada de casa a peu d'escala. Els de la Sexta ja m'han cridat perquè els ensenye casa. Quan emeten el reportatge us avisaré. Ara que sóc ric, com quan era pobre, no he deixat de ser home de paraula.