No hi ha més temps que el que tens

És el títol final del projecte "L'estiu a Vancouver". 144 pàgines que, maquetades com cal, en seran algunes més. Ara bé el més dur: sometre'l a la crítica implacable dels meus lectors pilot i enviar-lo als premis perquè em deprimisca mentre li'ls donen a escriptors que no aporten res més enllà de contactes amb el jurat o l'editorial. C'est la vie. En tot cas, sempre em quedarà l'autoedició.Judes Descalç és un periodista paranoic que ha fet diners gràcies al contracte amb una multinacional. Els inverteix en la creació d'una residència artística en una casa de camp on beca un músic i un escriptor. Nou mesos però, en són massa com perquè no perden la concentració, sobretot arran de l'aparició de nous personatges absorvents i la presència de vehicles amb poders paranormals.

6 comentaris:

Corpi ha dit...

Això sona molt be.Avisa'ns quan la tingues publicada.

(Si vols un consell, no et deixes influenciar massa pels comentaris dels teus lectors pilot. Que la lligen, però... T'ho dic perque jo estic passant també per eixa amarga experiència)
Salutacions i sort.

El descrèdit ha dit...

Amarga, però necessària. De totes formes,em quede amb allò que em diuen que veig viable i raonable. No perd de vist que sóc l'autor. Què estàs escrivint?

Corpi ha dit...

També estic en una novel·la, però, al contrari que tu, escric en castellà, en valencià no em vaig atrevir, no el domine massa com per a embarcar-me en una aventura tan arriscada. Tampoc és que domine massa el castellà, però és l'idioma amb el que em vaig educar i el que més llig. Ja estic un poc cansat d'ella, porte quasi dos anys pegant-li, i encara em queda prou, (tindrà al voltant de 400 pàgines), espere resistir fins el final.

El descrèdit ha dit...

Uf! 400 pàgines! Això és brutal! I dos anys amb ella, la sentiràs part de tu. Ara que tens tan de camí fet, continua'l. Hauríem de fer algun punt de trobada per escriptors per contar-nos experiències, frustracions, solucions, etcètera, no?

Corpi ha dit...

Més que ella formar part de mi, jo forme part d'ella. Jo no sé si a tu t'haurà passat, però quan estava creant-la, els personatges, van acabant rebelant-se i començaren a prendre el seu camí, totalment difernt al que jo tenia preparat per a ells. Al final, el guió que tenia predeterminat no ha servit per a res, només per a començar.
La proposta que fas és interessant. Meneja-ho.

El descrèdit ha dit...

És exactament el mateix que m'ha passat a mi. De fet, no sé on acaba el meu paper com autor i comença la seua autonomia, però m'ha molat. Me'ls estime i m'han fet molta companyia. Ara que està acabada i titulada (al final, pel moment, es dirà "Gestació") sent com si haguera perdut cinc bons amics. M'estaré tornant varilla?