La casa bioclimàtica

Llàstima que Sss no visca encara amb mi. Que aguante els quasi quaranta graus que fa als pisos d'estudiants de València. Perquè a la casa nova que estrenàvem en maig, la temperatura es manté constant. Reconec el meu escepticisme quan em van dir que era bioclimàtica. A banda del singular disseny en peine -hem batejat l'edifici amb el nom de "Prison Break"- l'únic que presagiava aquella propietat era l'absència d'aire condicionat i les plaques solars dels escalfadors d'aigua. Però l'orientació, els corrents d'aire, el material de les façanes o la distribució de les estances aconsegueixen que, per primera vegada anit, no m'haguera de tapar amb manta en el sofà. Això sí, les habitacions es mantenen més fresques que el saló d'estar i vaig dormir amb el nòrdic damunt. I no, no he suat. Les gotes han començat quan he eixit de casa pel matí. No eixiu al carrer si sou de mantega. I si us quedeu a casa, que siga bioclimàtica, que l'aire condicionat costa una pasta i resseca la gola.