L'escuma dels dies

Contava ahir la televisió que a un pacient rus li van descobrir un brot d'arbre als pulmons. Que no és tan estrany que t'aplegue una llavor als pulmons, tot i que ho és que germine perquè li manca llum allà dintre. A mi em va vindre al cap un llibre magnífic: "L'écume des jours" de Boris Vian. Una història d'amor on a l'enamorada li creix un nenúfar al pulmó que fa que, poc a poc, s'apague. El que desconeixia és que la novel·la s'havia adaptat al cinema... que arriscats són alguns! Tot i que el cartell recull a la perfecció l'esperit de l'obra.

2 comentaris:

Corpi ha dit...

Vaig veure la notítia i em vaig quedar impactat. La realitat sempre supera la ficció.

kirikú ha dit...

Ostras tu!

El meu fill de huit anys, fa unes setmanes que ens ho contava. Ens deia que a un home li havia eixit un arbre als pulmons. Es veu que ho va vore a la tele i, com a tu, també li va impactar. Ho explicava tan seriós... A nosaltres, clar, l'ocurrència ens feia molta gràcia i molta risa també (la dissimulàvem, clat). Ell estava indignat que no el creguérem. Es cabrejava i ens tornava a repetir la història... Es veu que ho va vore a la tele i com a tu, també li va impactar.

Aquesta vesprada, estant ell ací al meu costat fent els deures, he llegit aquesta entrada... i he flipat... la història de l'arbre als pulmons! Li ho hen dit. Al final s'ha fet justícia, per fi l'he cregut.