Per Falles, no estarem tots...


No sóc faller: no m'agrada el soroll, que tallen els carrers, ni cremar els diners. Però les he viscudes de prop com a músic que he estat i amic de fallers. A més, sempre m'ha interessat com a fenomen sociològic. És una cosa semblant a estudiar els votants del PP al País Valencià. No saps perquè, ho fa la majoria i t'esforces per entendre-ho. El cas és que l'única connexió que em restava amb el món de les falles era la revista Pensat i Fet que editava Eliseu Climent i que enguany no ha vist la llum, segons El Temps, per la crisi econòmica i la pèrdua de lectors. Pensat i Fet va reprendre aquesta capçalera històrica en 1997, l'he comprada tots els anys, i en 2011 compliria cent anys. I amb ella perdem també La traca, el suplement satíric que eixia al carrer el Dia Nacional dels Valencians, és a dir, el 23F.

Comentaris

Escèptica ha dit…
Una gran pèrdua, certament.

Besets!

Entrades populars