Com que sóc un dels cinc milions de valencians dels que t’atribueixes l'amistat, et faré una sèrie de consideracions. M’agradaria saber, en plena crisi i amb centenars de milers de desocupats, per a què han servit les milionades que t’has gastat en la Copa Amèrica, la visita del Papa o el circuit urbà de Fòrmula 1. O és que Bertarelli, Ratzinger i Ecclestone són més amics teus que jo? I ja de pas, com a bons amics que som, explica’m perquè Ràdio-Televisió Valenciana està infestada de periodistes amics, tant com jo segons tu, però que ni saben, ni parlen, ni estimen el valencià. Hi ha coses que no se'ls fan als amics. O és que els teus amics, entre vosaltres, parleu sols en castellà?
Com que Font de Mora no sé si també és amic meu, però teu ho és molt, demana-li també perquè té ocurrències com la d’implantar el xinés en les escoles... vol que les classes, dintre d’aquells barracons, semblen un taller clandestí? Una última coseta, amic Camps: veges si em passes algun vestit d’aquells que diuen que t’han confeccionat en Milano per 30.000 euros. Tu en tens uns quants i jo no me’n puc permetre cap.
Finalment, amic Paco, et diré que si l’amistat no és sincera, no ho és. I no m'agradaria pensar que amb amics com tu no calen enemics.
Un (bon) amic.
Comentaris