Mai no seré

Actor de teatre. Em fascinen i m'apassionen com a subjectes literaris i com a experiència vital. Crec que a mi, que ni no he participat de cap obreta ni en l'institut, se m'ha passat l'arròs i m'hauré de conformar amb escriure en un relat que ho sóc i que em passen mil coses interessants que no li ocorren a la majoria dels mortals. M'encisa la gent del teatre, molt més que el cinema. No fa tant, em lamentava perquè mai seria una estrella del rock -jo, que no he tingut grupet ni quan estava a l'institut-, però vist en perspectiva, preferisc el del teatre: em resulta més acollidor aquest espai que el d'una sala de concerts. En resum, al pas que vaig, mai seré un golfo. Si almenys li haguera fet cas a la meua àvia quan em deia que em féra model o futbolista... Ai, l'amor de les àvies... No sé què sóc, ni que seré, però em sap greu pels escenaris... van perdre un gran actor.