La bústia plena

M'agrada que la gent em conte coses. Que em diga com els va la vida. Sobretot els que estan lluny. Per això, potser, em vaig obrir el blog. Perquè pugueren saber què és de mi, si els abelleix. Per això, quan entre en qualsevol dels cinc comptes de correu electrònic que tinc i veig, en cadascun, 4 o 5 missatges nous, m'emocione. Fins que els òbric i comprove que tot és propaganda. Que Acuarela Records, Mushroom Pillow, la revista Time, les Inrockuptibles, la Mondosonoro, Periodista Digital, la Vanguardia, etcètera, no quedarien mai amb mi per a sopar o beure's una botella de vi. Quan rebem més correus de propaganda que de persones, alguna cosa va mal: m'hauré de mirar alguna cosa més que el filtre antispam.