A la llum de la runa
Que la programació de Canal 9 és patètica, ja ho sabia. Que s'estilen els títols i les promos en valencià i el contingut en castellà, també. Que l'audiència no supera, en molts casos, els 10.000 espectadors, m'ho imaginava. Si sumem els tres factors, li afegim una sobredosi de morbositat a costa de persones desgraciades amb escassa formació i una presentadora maniquí, obtenim "A la llum de la Lluna", la darrera caguerada de la televisió que ens fan pagar. Havia acabat Mystic River i va començar aquest espai infame on entrevistaven una mare que, després de quatre mesos amb el fill desaparegut, l'havien trobat esquarterat dintre d'una maleta. Com que la confirmació era del 99% l'encantadora presentadora li va dir que "la esperanza es lo último que se pierde". A continuació, i ací no vaig aguantar més, van entrevistar una adolescent, l'única supervivent d'un accident de trànsit on van perdre la vida tres joves més del mateix poble. L'acompanyaven els seus pares. Les preguntes de la presentadora les podeu imaginar: "Porque cogisteis el coche aquella noche; que se siente cuando ves que los otros han muerto..." etcètera.
Comentaris
Que li tinc que explicar a un llicenciat en periodisme....