Efectes col·laterals


En primer lloc, gràcies pels vostres ànims davant la dissort de mon pare. Hui he sabut que no l'operaran fins que baixe la inflamació pel que calcule que fins l'any que ve no estarà per casa. Ni ell, ni ma mare. Com que el meu germà viu, estudia i treballa a Castelló de Fabra, em feia pena que la gata es quedara sola, me l'he duta amb mi. És la primera vegada que compartisc pis amb un animal i em té acollonit. Li he comprat una gatera per dur-la del poble a ma casa i s'ha passat el viatge plorant. Ara al·lucina amb tot i furga en cada racó. Li he ficat una caixa amb terra al balcó perquè tinga la seua intimitat, però el primer que ha fet ha estat indagar pels balcons dels veïns. Supose que a la fi s'assentarà com cal i deixaré de patir. 

A tot açò, he passat un magnífic cap de setmana a València i us el volia contar. Demà us conte alguna coseta com també, sobre l'elecció del nou coordinador d'Esquerra Unida, Cayo Lara. D'entrada, us diré que per una vegada ha guanyat el candidat que preferia, després que no ho aconseguiren Carretero en Esquerra ni Romeu al PSPV. Ja xarrem, que no sé Xina per on para.

Comentaris

Que lo del pare s'arregle prompte i bé, i cuidaet amb el gat no vaja a no tornar en una d'eixes excursions als bancals veïns! S'adapten enseguida i donen molt poca feina, no tanta al menys com un gos. Jo ne vaig tindre una molt poc temps, la veritat és que mai m'han agradat massa els gats, però ne vaig vore una xicoteta a una tenda, tota negra, amb uns ulls preciosos... i no vaig poder aguantar-me, me la vaig emportar a ma casa d'entonces que era un pis xicoteeet xicotet on ja convivia amb un perico que volava solt i un despòtic gos catxorret entonces (ara té dos anys i cinquanta kilos)... Imaginat el guirigall de casa... Sort que a una amiga li va encantar i se la va emportar als deu dies i acabarem les tres d'allò més contentes.
DE TOT UN POQUET ha dit…
No et puc ajudar amb una gata... tinc una gosseta... però sí sé que els gats van més a la seua: no et donarà tant de maldecap (és un dir...)
Escèptica ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Escèptica ha dit…
La qüestió és no deixar de patir. Al remat, ja està tot arreglat. Les coses van així, l'u i després, el dos. Igualment, em sembla que portar-te a casa és una mostra de solidaritat, i tu ja m'entens.

Ànims, amb tot plegat! Per cert, on està eixa crònica del cap de setmana?

Entrades populars