Boig per tu

El títol és un joc de paraules entre aquell grup i el que he vist aquest cap de setmana. Perquè en 24 hores he visionat Saw, Saw II i Saw III -no m'havia passat des de Batman. El del videoclub em mirava mal i tot. Potser hui vaja a per Saw IV. No són bones pel·lícules en general: prou previsibles, mal interpretades, amb errades bàsiques de guió. Però tenen un no-sé-què -imagine que el sadisme amb què preparen les proves- que captiva però, sobretot, el cliffhanger (final en suspens) que m'ha dut al consum compulsiu d'aquesta saga que ha estrenat fa poc la cinquena seqüela. En la línia de CSI, Bones i d'altre productes nord-americans, són també un pamflet polític: si us fixeu, els criminals i, sobretot, les víctimes encaixen en patrons mal vistos per la moralitat que reben, per tant, una mena de castig diví: parelles liberals, homosexuals, drogaddictes, pares que abandonen els seus fills, dones amb amant, ecologistes, etcètera. M'he fixat en els crèdits finals i crec que Rouco Varela i Garcia Gasco han signat els guions amb pseudònim. Mai voreu cap model de família cristiana envoltada com a sospitosos o víctimes dels crims: d'això se'n diu justícia divina.

(Aquesta nit he somniat amb la pel·lícula. Coneixia gent que havia superat les proves i tots havien perdut un membre del cos, tenien part de la cara desfigurada i altres delicadeses, com un que em mostrava la seua pròpia pell com una camisa i es despassava els botons davant meu).