Caïnites

El d'Izquierda Unida aquest cap de setmana no té perdó de Marx: esperàvem l'assemblea com qui espera el perdó per veure si els convertia en una opció votable i queden com camot. No poden donar una imatge pitjor de divisió. I això que créiem que amb les fuites de Carrillo, Nueva Izquierda o Esquerra i País ho havíem vist tot. Però no: continuen les bregues internes. Amb la il·lusió que em feia que ficaren de líder l'alcalde de Marinaleda -un polític com els d'abans de la Guerra Civil!-. Res de res fins nou avís. Després es queixen d'una llei electoral amb què cometeren la mateixa errada d'UPV/BLOC: demanar en plena campanya que la canvien. No s'adonen que els votants pragmàtics -la majoria- fugen d'algú que se sap perdedor? Per superar els sistemes electorals cal una línia clara que no marege els donants de vot i, per suposat, unitat. Sols una opció comunista -pense que el PCE s'hauria de presentar com a tal i en solitari- o nacionalista pot evitar que s'abstinguen els desencisats amb l'opció socialdemòcrata. Fins i tot de cabrejats amb el PP.
Peu de foto: Dos diputats de Compromís a les Corts Valencianes.