Je ne sais pas faire la lessive

La primera vegada que vaig veure el centrifugat estudiava segon de carrera a València. Li vaig tocar a ma mare perquè em diguera si aquell moviment embogit era normal. Ho era. La segona experiència inolvidable al voltant de la rentadora em va succeir ahir. Sabia, intuïa, que el blanc no s'ha de mesclar amb altres colors. Tenia una graciosa samarreta a estovratlles , un neologisme que amb què definisc els disseny comú de les estovalles. Les ratlles eren de color i, per tant, la vaig ficar junt a una tela taronja que em fa de funda del sofà. El resultat, centrifugat mediante, és el que veieu a la foto: una peça de roba personalitzada d'un pantone inexplorat. M'ha quedat xula, no?

1 comentari:

Sonia ha dit...

Si con "chula", te refieres a que parece que te haya caído un plato de macarrones boloñesa por encima, sí, muy chula.

A mi también me ha pasado, tengo un par de camisetas rosas que cuando las compré eran blancas. Pero podemos disimular nuestra torpeza alegando que nos va la new-wave de "customizar" la ropa. Y quedamos de modernos.