Taxista

A càmera lenta, pels camps de maduixes, res és real, mora el rei! Les trompetes celestials que obren els solcs dels camps. El trill. La llaura. La terra. Creixen sanes i fresques durant la nit i desapareixen quan s'hi apropen els estranys. Camps perfectes antirobatori. Com un jardí zen, de terra blanca, de pedres robades a prop de la platja o a la serena a la muntanya. El guarda és un Buda. La vida buida com una bona follada sobre la sorra o damunt de la rentadora, fa el mateix. La qüestió és la qüestió. Si t'interroga el silenci, parla. Digues-li que calle, que et vals per tu mateix. Bonics arguments. Mútues. Multes. Agents de policia. La reina mora. Líban, Líbia, Libèria. Tantes llibertats que no se sostenen sobre cap pedestal. A ras, al ras. Arrase amb tot el que em passa. Derrape. Estripe el motor. Els clients muts, els frens, grinyolen. Les òlibes es beuen l'oli de les animetes. Qui menja ceba, després de mort no tremola. Vols que et conte el conte de... Dones, no ploreu, que arribareu sanes. I estalvieu que les pensions són una merda. Tota la culpa la té el rei del volant, l'as de cors, les estreles del cel i les del rock, les cadenes de ferro i les de música. Els turmells. Les dones.

4 comentaris:

Corpi ha dit...

Vaja, no sé que dir. M'has deixat bocabadat, això és escriure i lo demés són cudols. Enhorabona, m'ha agradat molt.

Sonia ha dit...

Strawberry fields forever!

El descrèdit ha dit...

Es nota un poquet la influència, veritat? Ai, across the universe...

El descrèdit ha dit...

Gràcies Corpi!