No sé si sabes...

Que les galletes de La Caza Azul espere no provar-les mai i que les ballem moltes vegades més. Com tots aquells amb què em vaig retrobar i que també adoren el grup de Guille Milkyway davant la incomprensió de la resta. Com tots aquelles escèptics que consideren La Casa Azul el Walt Disney de l'indie. Res més lluny de la realitat. Aquelles músiques tan alegres s'acompanyen d'unes lletres que si les analitzes t'adones de la gran ironia que suposa cantar amb alegria els desenganys, la soledat o la desesperació. Un exercici d'alliberament coreogràfic després de Megaphone ou la mort, que qualsevol dia encapçalaran un cartell com aquest; l'enorme, com el seu metre noranta, Sr. Chinarro; o Love of Lesbian, tot i el seu final massa freake pel meu gust. Vam moure cordes vocals i muscles fins que Guille Milkyway i els seus músics virtuals ens van convidar a la revolució sexual i a què no deixem mai de berenar galletes perquè la cançó siga sols això, una cançó. Us deixe el vídeo que un assistent ha penjat d'un tros del concert. Al cantant no se l'escolta: ens sabíem quasi totes les cançons!

3 comentaris:

Marina ha dit...

Mimed. Jo no poguí anar, xè : (

Coordenades:
dissabte 21 de juny, dia internacional de la música (creat pel ministre francès Jack Land xD m'entrava a l'examen de dijous..), 23h30, Greenspace, València, entrades a 20 euros a la FNAC

n'hi ha concerts durant tot el dia i són gratuïts. també toca la Habitación Roja o Pau Alabajos per destacar algú xD i l'Oliver presentarà el seu llibre a la vesprà. l'únic concert que es paga és el de la nit perquè AF tocarà en tota la orquestra amb q varen tocar al teatre del Liceu (si no has vist els vídeos, obre el youtube i orgasma)

jo hi aniré
sense cap mena de dubte!

un beset!

PD: si nhi ha dubtes sobre les coordenades, ja ho saps!

http://www.diadelamusica.com/

Escèptica ha dit...

"El momento más feliz es cuando llegas a casa y me besas y hablamos de todas las cosas que van a pasar. El momento más feliz es cuando tarde, en la cama, yo te abrazo y tú susurras que quieres quedarte por siempre jamás".

Gràcies per les "Sensaciones pop" de dissabte, ja saps que sí que vull, i tant! I espere que mai no ens arriben les galetes "blaves", així que ja ho saps: si algú te n'ofereix, dis-li que no!

Tm+!

El descrèdit ha dit...

Les úniques galetes que m'agrada menjar són les teues, escèptica. El de "sensaciones pop" va a missa! Tm++!