De cerveses

Anit vaig eixir, com ja és costum els dimecres. Poc importa que dijous siga el dia que més matí m'aixeque de tota la setmana (7:30). És un local a la platja on pagues cinc euros i beus, de 12 de la nit fins les 2, tota la cervesa que vols. O que pots, perquè després he d'agafar el cotxe i ben mirat no m'ix a compte. Això sí, una conversa nocturna amb col·legues no té preu; desestressa com poques coses en aquesta vida i et fa sentir viu tot i que els dijous el meu estat físic siga el més semblant a un zombie. Que hi farem! Ja no tenim setze ni estem estudiant a la universitat! I el de cada dimecres, d'alguna manera, és tota una mostra de resistència davant el pas inexorable del temps.