Quan Calamaro era bo


Em cau mal de collons. Va de pedant i de xulo. I pot presumir de pocs discos: "Alta suciedad", "Honestidad brutal" i el més gran dels que han parit (en gràcia i grandària): "El salmón". Un quintuple disc criticat, mal entés, l'esborrany del que haguera estat un centenar de cançons perfectes, però que esborronen precisament per la seua imperfecció. Un disc de mínims, fins i tot en el disseny del llibret, molt gran. Ahir, que vaig caure de nou, el vaig tornar a escoltar.