Enganxat

Els discos dolents entren amb la primera escolta i s'avorreixen en la següents. Amb els bons toca negociar, discutir, acudir al llibret, començar per les cançons més fàcils i deixar-te caure, sense temor, en la seua teranyina. "L'embaràs d'Agniezska" d'El Corredor Polonés em té atrapat. Des que el tinc no em deixa en pau, necessite que sone sempre que tinc ocasió d'escoltar música. Ha arribat un punt en què, fins i tot, el cante. Li'l vaig posar a un amic i es va sorprendre quan es va adonar que estava cantat en valencià. Com era possible que del dessolador paisatge cultural que patim, sense referents que escapen a la previsibilitat o, pitjor, la banalitat, haja nascut un disc així. Potser es tracta d'un disc que aspira a la universalitat, que mira més enllà de les fronteres lingüístiques, els temes recurrents i que vola per damunt dels campanars, tot i que el d'Ontinyent, el poble d'El Corredor Polonés, pressumisquen de tindre el més alt del País Valencià. Caldrien massa paraules que no explicarien res, millor que l'escolteu vosaltres mateix i ja escampareu la bona nova. Sols diré que s'han de tenir collons i les coses clares perquè el tema que dóna nom al disc siga una magnífica peça de piano ben encaixada enmig de l'ambient que han facturat en un disc majúscul que guanyarà, de segur, amb el pas dels anys. Com els clàssics.

2 comentaris:

som a l'índia ha dit...

l'escoltaré.

la gent (el corredor polonés) fa coses ben fetes per que te trellat i personalitat i no es deixen arrossegar pel tuf que escampa el poder de torn.

visca el benicadell i passeu bones festes, salut, au.

Sergi Gómez i Soler ha dit...

No és la manera ni el lloc però el tinc a vosté desubicat. Seria tan amable de contactar amb mi? Moltes gràcies.