Trenta

Anys, dies de llibertat que m'esperen dintre de 3, 2, 1... Els necessite. Vull disposar de les meues hores, marcar-me els temps, cansar-me de dormir i desvetlar-me perquè la nit paga la pena. Trenta dies: la mesura de totes les coses. La recompensa després d'11 mesos amb la llibertat reduida a dos dies i alguna festivitat solta que mai ha caigut en divendres o dilluns.... Me'n queden 3. Tinc alguns plans (pocs) i un bon comiat (amenitzat per la Gossa Sorda i Quimi Portet). Potser em rape els cabells i em fique de nou l'arracada en l'orella. Segurament no faré res. De res. I què? No fem massa coses durant l'any com perquè ens pregunten: "i tu, què faràs per vancances?". Res. Escoltaré música. Consumiré a, consumiré m, consumiré t, etcètera. Compraré en I, compraré vi. Em consumiré, però no em vendré. Em retrobaré amb la meua parella i les obligades arrels. Seré lliure i irresponsable. Trenta dies: la mesura de totes les coses.

2 comentaris:

Escèptica ha dit...

Doncs alegra't que ja arriben, et queda una *alenà! I això de FICAR-TE (ufff, quan ho veig em voldria morir, perquè jo no sé perquè parle!) l'arracada, no sé jo si...

Amb el de hui, 3. A partir de les 2, 2.

Lady Daga ha dit...

hale, que te les has guanyades, xe!