Adam Green: el puto amo

Anàvem al Low Cost de Benidorm amb l'alicient de Placebo en directe. Brian Molko i la seua banda van ser molt professionals, sonaven de puta mare i la posada en escena era perfecta. A la mitja hora, en teníem prou i vam deixar la plaça de bous camí de l'escenari Xti on tocava Adam Green davant la dessolació que havia deixat el final del concert d'Ivan Ferreiro i l'inici del concert de Placebo. Quan Adam Green va començar érem quatre rates. Quatre rates al·lucinades des de la primera cançó perquè el seu directe és dels que es fiquen el públic en la butxaca. Dels que fan que botes i et sentes enmig d'un pub ple de borratxos alegres que es vessen la cervesa pel damunt mentre en demanen una altra. L'heu de veure. De debò: he vist centenars de concerts en la meua vida, però no m'havia trobat ningú tan respectable, espectacular, divertit i engrescador. VIVA ADAM GREEN, LA CEBOLLA, LA ASPIRINA, LA CORTINA, ESTOY CANSADO, TU MADRE TAMBIÉN.

2 comentaris:

Escèptica ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Escèptica ha dit...

Quierro aspirrina, quierro corrtina... Buà, quin concert més gran!