Inglourious Tarantino

Em confesse seguidor de Tarantino. D'aquells que va veure qualsevol pel·lícula seua abans de les crítiques. El seu nom al cartell era prou per a mi. Fins ahir. Esperava amb il·lusió l'estrena de la seua nova pel·lícula "Malditos bastardos" i és el qualificatiu que li aplicaria: dolenta, més que maleïda, i bastarda. Perquè el que fa gran a Tarantino està molt diluït. Perquè la història no té ni cap ni peus. Perquè Brad Pitt no destacaria ni entre Los Hombres de Paco. Perquè és llarga, avorrida, previsible, histriònica, inversemblant i perquè els crítics de cinema sembla que no l'hagen vista. Perquè em vaig adormir al cinema i sols m'havia passat amb Matrix i El proyecto de la bruja de Blair. Perquè en el fons, és tirar els diners. Esteu avisats.
Si us abelleix bon cinema sí que hi ha una pel·lícula independent americana d'una directora debutant, que vaig anar a veure perquè la recomanava el propi Tarantino -després de Malditos Bastardos faria bé en dedicar-se a la crítica durant una temporada i així reflexionar, per bo que siga tot no val-: Frozen River. Veieu-les i compareu. I ja em direu.

4 comentaris:

Escèptica ha dit...

Mira que eres exagerat! Estic d'acord amb tu que Frozen river és millor, més profunda, ben feta i ben treballada.

Però ja ho hem parlat, i Tarantino patina una mica en aquesta pel·lícula per diferents factors, entre ells el tema i l'actor protagonista. Tot i això, jo pense que Malditos bastardos és una pel·lícula que es deixa vore, però és cert que li sobren 60 o 70 minuts i que li manca agilitat.

Vent d Cabylia ha dit...

És roïna de collons... :D Se salven algunes escenes made in Tarantino, però en conjunt es fa llarga i avorrida.

El descrèdit ha dit...

A mi em van sobrar les dos hores i mitja.

Aina ha dit...

A mi em va parèixer entretinguda...tot i l'heroisme que li dóna als iankis. A més, veure-la en v.o.s val la pena per la interpretació del personatge nazi.
La banda sonora, veus, em va decebre bastant.