Renaixement

Diuen que hom no es fa del Barça, naix. Ahir, però, em vaig fer un poc. Sobretot davant la impotència que creava veure que un plantejament tan miserable com el de Hiddink donava efecte. El Chelsea no mereixia passar! El cas és que veia el partit en un hotel i el patiment era sols això fins que van baixar cinc o sis madrilenys que estaven de viatge de final de curs i van començar a toca les pilotes. Que si no han xiulat unes mans clares, que si això era falta, que si aplaudim als del Chelsea per una de les escasses arribades a l'àrea, que si el Barça açò, que si el Barça allò. Vaig entendre aleshores perquè el Barça és més que un club. Si en teoria és un equip espanyol, que feien mitja dotzena d'adolescents de Madrid recolzant el Chelsea? Us podeu imaginar la reacció que vam tindre amb ells quan va marca Iniesta. Impagable. Molt millor que el 2 a 6. Rabieu.

2 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

I tant... endavant Barça!

Escèptica ha dit...

I jo vaig i me'l perd! Si és que no hi ha dret!