Dormir al cinema

De Barcelona m'he dut un refredat, però ahir em va dir un amic d'anar al cinema i allà que em vaig presentar amb una autocombinació de couldines i ilvicos al cos sense massa resultat més enllà de la dolça letargia. La pel·lícula, 53 dies d'hivern, se'm va fer quasi tan llarga com l'estació, però per lenta. En aquelles butaques que m'havien semblat incòmodes fins aleshores vaig pegar alguna cabotada però, quan despertava, seguia el fil sense problemes pel que entenc que li sobren seqüències a la pel·lícula, sense dubte. Feia temps que no m'adormia al cinema: les darreres vegades va ser amb "El proyecto de la bruja de Blair", "El señor de los anillos" i "Harry Potter".

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Sí, no em vaig adormir però "quasi". Era la primera sessió.