Habitació 1490
Menjador d'un pis moblat d'Ikea. A l'esquerra, la porta de casa. En la paret del fons, a la dreta, la porta de la cuina. Quatre joves d'entre 25 i 30 anys, ben plantats, vestits amb roba d'aparador de temporada. Tirant porta, a més, un davantal amb un David de Miquel Àngel estampat i un torcamans. Una taula al mig de l'escenari amb sis cadires, dues d'elles buides i situades de cul als espectadors. En la punta de l'esquerra, Diafebus assegut. En la part central, Plaerdemavida i Carmesina. En l'altra punta de taula s'asseurà Tirant que es troba a la cuina.
PLAERDEMAVIDA: Vaig parlar ahir amb Estefania, diu que el viatge els porta bons records.
H: Dona, si van de creuer al lloc on es van conèixer...
CARMESINA: I no és la millor manera de retrobar l'amor?
H: El que sé és que hi ha centenars d'indrets on mai han estat, jo hauria anat més lluny.
P: On no us veieren, veritat?
Carmesina omple de cava les copes d'Hipòlit, Plaerdemavida i la seua. Tirant ix de la cuina amb la seua copa buida i, amb un gest, li indica que li l'òmpliga.
TIRANT: Carmesina, reina...
C: Encara no.
T: És clar. (Tirant aixeca la copa per proposar un brindis). Llarga vida a l'emperador!
S'aixequen tots de la taula i alcen les copes.
H: I a l'emperadriu!
Carmesina mira amb mala cara Hipòlit, però no diu res. Beuen i seuen.
P: (A Tirant) Perquè no li dius princesa i en pau?
T: Perquè sona a marca de roba interior.
H: O de galetes. A més, Carmesina...
C: Digues-me Carme, que estem en família (esguarda a Hipòlit)
T: Tu sempre tan moderna.
Carmesina calla i beu de nou.
C: Què t'ha dit Curial. Vindrà o què?
T: Fia't d'ell. És més fals que Judes. Pobra de Güelfa.
Carmesina esguarda Tirant que se n'entra cap a la cuina.
P: Sí, vaja nom li van posar.
H: Ha parlat la més indicada.
P: Doncs bé que t'agrada Ausiàs March.
H: Que tindrà que veure el nas per córrer.
P: No ho sé, però a mi “Plaerdemavida” em sona molt millor que “Llir entre cards”
C: Vés per on, així és com em sent jo ara.
Sona el fonoporta, ix Tirant de la cuina.
P: Obrim.
C: Espera. Si no insisteixen són de publicitat.
T: Obriu, a veure si són Güelfa i...
C: I si ve sol Curial, què?
T: Li dius que ja hem acabat.
Tirant se'n torna a la cuina.
P: No el pot oldre, eh?
C: Des que el va reptar...
P: A vida o mort?
C: No. Se'ns rifaven a Güelfa i a mi.
P: (sospira) Que bonic! I què va passar.
H: Que Tirant no té la testosterona tan pujada com aquell i va refusar el duel.
P: Excuses. (Cara de somniadora). Curial té el que cal: coratge i romanticisme.
H: Pobre senyor d'Agramunt...
P: Ni té queixa, ni cal que li'n fiques en el cap. Però les coses com siguen: tan romàntic com Curial no és.
Tirant ve de la cuina.
T: Li dius romanticisme a jugar-se l'estimada? Potser per a ell no significa res. O no recordeu quan la va enganyar per Laquesis?
C: M'aixeque jo a obrir?
H: Més et val, si no vols que aquell tire la porta avall d'una puntada.
T: Com ho faça tastarà la fulla de la meua espasa.
C: A sí? I què faries amb Güelfa?
P: Jo li canviaria el nom.
T: (a Plaerdemavida). Jo et...
H: Vinga, vinga. Tinguem la festa en pau i obriu d'una vegada.
C: Qui tinga interés, que vaja.
T: Pensava que tenies ganes de veure Curial.
C: Jo? No projectes els teus desigs per Güelfa.
P: Güelfa, ja veus quin nom.
T: Però vols deixar la xica en pau? Curial tampoc és que siga...
C: (Amb un gest com restant-li importància) Res, home, res. Com els homes que anuncien els perfums per la tele.
H: Un cregut i avant. I no seria res si Güelfa no l'haguera apadrinat.
C: Si m'haguera quedat vídua als quinze anys, haguera fet el mateix.
T: Ton pare no haguera consentit que et relacionares amb un prepotent, que és pecat capital.
C: Mira que parla, el que no tindria dues dones com si fóra sarraí. Amb tants que vas convertir, segons tu, i renegaries de tot per poligàmia.
P: El de les conversions és veritat.
T: Deixa-la, Plaerdemavida, que quan es munta la seua pel·lícula no atén a raons.
C: Pel·lícula la que et muntaries tu amb les dues ficades al teu llit.
T: Mira, no et dic que no si el Papa acceptara la poligàmia (Tirant se n'entra a la cuina)
C: Ja en tinc prou. (S'aixeca. Es queda mirant Tirant que no fa ni cas). Anem, Plaer.
P: Dona, jo m'esperaria a veure si Curial ve o no ve (asseguda).
C: Tu vine-te'n (li fa un gest perquè s'aixeque), que si Güelfa i Festa em veuen sola diran que a més del cavaller, em fallen les dames.
P: Com vulgues (s'aixequen i s'encaminen cap a la porta). Aleshores a la xica que va sempre amb Güelfa li diuen Festa? Que rarets són... Jo quan tinga una filla li posaré...
C: Plenadeseny, a veure si així no s'assembla a la mare. Tira, va...
Hipòlit resta sol fins que, quan escolta la portada, Tirant ix de la cuina. S'acaben el cava.
H: Tu creus que s'ha cabrejat?
T: Sempre fa el mateix, ja li passarà. No has vist com tracta a Plaerdemavida? L'han malcriada i està acostumada a què on va la corda...
H: Va el poal. Però com la corda es trenque...
T: No es perdrà l'aigua, no patisques.
H: No dius que Curial...
T: Mira, no em parles. A més, Carmesina sap com acaben els seus jocs de seducció...
H: Com?
T: Amb la mort de la seduïda, com li va passar a Càmar.
H: A mi m'han dit que es va suïcidar perquè no es volia casar amb el Rei de Tunis.
T: Amb quines ganes si Curial l'havia enamorada? En la meua consciència també pesa un mort, però per massa amor i perquè em va enganyar aquella mala pècora de vídua reposada.
Es fa un silenci. Es serveixen la darrera copa de cava.
T: Tens el número d'Ausiàs?
H: (Es trau el mòbil i cerca en l'agenda). Ací el tinc.
T: Truca-li i que ens envie un poema de reconquesta amorosa per a les tres.
H: Per a Güelfa també?
T: No, soca. Per a les tres quan acabem de dinar. A veure si així li passa el cabreig.
H: I si Curial se t'avança i la consola abans?
T: Això no passarà.
H: Vols dir?
T: Si no té cap idea original! Se'n va a l'Àfrica com jo, es compra la mateixa moto...
H: I si ja ha vingut Güelfa? Li'l llegiràs igual?
T: I per què no?
H: No ho sé, com que li amolles tantes indirectes, pensava que t'agradava...
T: Ho faig per fotre Curial. Bé, i per ficar gelosa Carmesina. A més, quan Güelfa veja que li he dedicat un poema a la meua promesa mentre que la seua parella li dedica més temps a la seua moto nova que a ella...
H: Aleshores sí que t'interessa Güelfa...
T: Que no, Hipòlit, que no. Si vaig rebutjar la princesa Maradigna per Carmesina, què no faria amb Güelfa, que ja ha gastat mitja fortuna amb Curial? A més, Carmesina és filla de l'emperador. O hi ha millor partit que un imperi?
H: (Passa el dit per la vora de la copa pensatiu). A mi m'ho diràs...
Comentaris