Astènia primaveral

Acabe de descobrir, quasi als 30 anys, Erik Satie. I no m'explique com he estat tant de temps sense saber d'ell. Resulta que va ser un d'aquells discs de música clàssica que regala Público el dissabte. El vaig ficar per provar i em va sonar a pel·lícula francesa. Una música que calma, relaxa i tranquil·litza. Molt minimal i perfecte per a l'harmonia i l'equilibri interior. Proveu-lo. Jo vaig a llegir sobre ell. I he trobat aquest retrat seu pintat per Rusiñol! Tot molt modernista.