La dona irreal

Dissabte vaig assistir a l'estrena de la darrera creació de la companyia Bambalina: La dona irreal. Una obra sense quasi titelles -tot i que alguns actors imiten moviments- que conta la història de com afronta una professora d'institut la pèrdua d'un fill jove. Un espectacle amb quatre actors polivalents que dóna forma amb quatre elements escènics i el joc de llums a una història singular i que planteja un seguit de reflexions al voltant de la vida o, el que és el mateix, la mort. La música i l'audiovisual que es projecten al llarg de l'obra completen l'atmosfera d'un espectacle que deixa al públic moltes zones d'ombra perquè cadascú les complete amb la informació que es facilita. Un obra oberta que comença quan acaba la funció amb tots els perquès del món i que no deixa indiferent. Aneu-la a veure en companyia i prepareu-vos per al posterior bombardeig d'impressions i pensaments.Per cert, el món dels blogs també ens permet saber què pensava el seu director el mateix dia de l'estrena. Llegiu-lo ací (que és d'on he tret la foto).