Vertigen

Ara que he deixat la gata en millors mans -el que no s'ha adaptat he estat jo i li l'he deixada a ma tia, que té una casa de poble amb corral i ha tingut gats abans- vaig amb la crònica del cap de setmana -després de l'accident al treball de mon pare (el calcani i dues vèrtebres, pel moment).

DIVENDRES. Concert de Cooper -ex Los Flechazos-, un dels personatges de l'indie pop espanyol que no havia vist en directe. No coneixia massa cançons ni em va el rotllo mod -més enllà de la Vespa i l'elegància-, però va demostrar solvència en l'escenari. I com sempre passa, em va fer apreuar quatre o cinc cançons seues de les que no havia advertit fins ara la seua gràcia (qualitat).

DISSABTE. Escapada -de la convivència conjugal- a París-València. Vaig trobar per 2,40€ el llibre "Lami" d'Alden Van Burskirk, poeta psicotròpic de la generació beat que va morir abans dels 25 i va publicar un amic després. Una edició preciosa de Ruido Blanco.

SATURDAY NIGHT (dididari dararà). Sopar multicolor de valencianisme.com que on vaig advertir que, més que plurals, hauríem d'ésser espècies protegides (per rares i escasses). Els del Bloc venien de consell nacional amb notícies sobre la tornada a la via taronja en el proper congrés, tot i que sense canvi de líder. Em sembla que no resultarà creïble un canvi de missatge, que entenc positiu, si qui el diu és el mateix que no fa tant se situava a més a l'esquerra que al centre del valencianisme. El mestre de cerimònies, Pere Fuset -bon element del Bloc i amb futur (si deixen algun dia que encapçale el partit)- va realitzar una subhasta on vaig aconseguir -per un euro- el meu primer llibre de Lolita Bosch, "Qui vam ser", signat per qui va fer la donació: Vent de Cabylia. Un euro: no va licitar ningú. A continutació, una revelació: Hugo Mas d'Alcoi, que va suplir l'afonia d'Alabajos, i un Toni de l'Ostal -que ha trobat en Jordi Albinyana el seu Borja Penalba- que encetava el que haguera estat el millor concert que li he vist si Ca Revolta no la tancaren a la 1:30. Tot això, ens va delectar amb una nova versió -repartida per la violinista d'Alabajos entre el públic i corejada tots a una veu- de l'himen regional. L'ínclit Vent de Cabylia dóna testimoni audiovisual al seu blog i li he piratejat lletra i text perquè se sumeu a la festa:



Himen Irregional: Sempre həm segut una casa de putes / i la madame, la Dama d'Elx; / els valencians mai əntrem en disputes / no som maulets; som uns əmpelts.../ Som l'única regió / amb forma de cagalló!? / Cague'n la figa 'sa tia! / convidats vindran de for@ / i, a la que t'encantes, un quansevol dia / te trauran de casa, cagu'en Dénia mor@ / Pac a dins, com una fúrcia / mos əsgarren les petxines! / Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia: / 3 i 4? Les Provincies llevantines! / Tinguen putes debães; / gaiates, falles, traques, fogueres / comparses i filães / retors -ausães!- , blaus & senyeres... / Trona, plou i pedrega / en Canal 9 s'ou una mamâ / Motes li la refrega / x'aneu-se'n totes a fer la mà! / Cavallers, agenolleu-vos, / qu'és nostre déu / Paco Cabanes el Genovés! / Sempre həm segut una casa de putes / i la madame, la Dama d'Elx; / els valencians mai əntrem en disputes / no som maulets; som uns əmpelts.../ Que trague Rita / la Cantãora! / Cagu'en la Rita! / Independència! / Auto- / sufi- / ciència!

DIUMENGE (ja tardet). M'assabente que els d'Izquierda Unida han demostrat coneixement i han escollit Cayo Lara de nou líder. Si aquest Quixot -és de la Manxa- no els trau del pou, que es dissolguen. De moment, va començar com s'espera d'un comunista: amenaça de vaga general. Si al congrés de CCOO -aquest cap de setmana- guanya Toxo, el que es troba a l'esquerra del PSOE tornarà a exisitir. I la vesprada va acabar, al costat de la meua parella, cara als vídeos de Muchachada Nui que penen al Youtube. Aquests, si us interessen, se'ls busqueu solets.

1 comentari:

Escèptica ha dit...

Eixa cançó farà història! Hehe! Gran nit, la de dissabte, sí senyor! ;-)