La telefonada

Mon pare ha patit un accident laboral. Haguera pogut fer la pell, però la caiguda de quatre metres des del bastiment li ha destrossat el calcani -"l'os del tars que, en l'home, forma el taló el peu" segons el diccionari de l'IEC. L'han dut a Urgències on esperava immòbil en una llitera a què se l'endugueren a l'hospital on l'operaran. A banda del calcani, s'ha magolat cada part del seu cos que ha topat amb un obstacle durant la caiguda lliure i li faran tot tipus de proves. I haurà de resistir a pèl perquè és al·lèrgic al metamizol (Nolotil). Ha fallat el puntal que sostenia el bastiment i a mi m'ha fallat el que em sostenia l'existència. No s'ha matat de miracle. Als 59 anys i treballant. No els haurien de jubilar als 60, als obrers? No haurien de treballar lligats amb arnés? No haguera pogut canviar de manera tràgica la meua vida a partir d'una simple telefonada, la de ma mare quan acabava d'eixir de la feina? Gràcies a Déu, no. Malgrat les insuficients inspeccions laborals, no l'he perdut. Els sindicats ni tan sols s'hi aproparan al que haguera estat l'escenari d'un crim: sols s'hi apropen quan hi ha víctimes (mortals).

Comentaris

Corpi ha dit…
Me n'alegre que dins del mal, siga el menys. Desitge que ton pare es pose bo el més aviat possible.
Salutacions.
Maedeusenyor... Sort que, malgrat tot, el dany no ha estat excessiu. Que no siga massa dura la convalescència i que tot torne al seu lloc ràpidament (amb arnés, per favor...).
Colata ha dit…
Redell, quin ensurt!
Res, Marc: sort que hi ha hagut sort. I els ànims no t'han de faltar, que ara ets tu la seus força.
Que vaja el millor i el més aviat possible.
Lluís M. Segrelles
Unknown ha dit…
Menys mal que no ha sigut pitjor. Ànim i que es recupere prompte.

Una abraçada

Entrades populars