A veces tengo malos pensamientos

Perdona, amor mía, soy un retrasado... o En los dedos de mis pies, crecen hongos de colores, me los como y crecen flores más allá del horizonte... o l'odissea d'efecte papallona de La cabeza de Carlos Cuesta seguía muerta tirada en la arena pero su cigarro se abría el paso se estaba cumpliendo el sueño americano. Si, és el cap d'un degollat amb una punta de cigarret a la boca que va rondant pels Estats Units i incendiant-lo.
És del darrer disc d'Albert Pla. Sóc seguidor de la seua carrera des de "Veintegenarios en Alburquerque" -tot i que conec bé els treballs anteriors- i us assegure que és el seu millor disc de llarg i això que el creia insuperable. Li ha sentat molt bé marxar de la multinacional discogràfica que el perbocava fins ara. Supose que al disc li ha posat "La diferencia" perquè és el que es marca.

3 comentaris:

Pere Blai ha dit...

M'agrada el nou nom que has posat al teu blog.

Corpi ha dit...

Vaja, anem de canvis... per a millor.

Marina ha dit...

I prompte el tenim a València!