Qué pronto me olvidé...
"Tengo problemas de sueño
que sueño contigo.
Tengo un problema y no duermo
y sueño despierto que duermo contigo".
Es de Fernando Alfaro, com ho eren les cançons de Chucho i algunes de Surfin' Bichos. Quan el vaig veure en directe, com a Chucho, duia camisa i els cabells tallats. Després de l'inigualable disc Tejido de felicidad (1999) -un disc, per mi, generacional- i la cucada -disc i dos singles en una caixa- de Los diarios de petróleo (2001) la seua música em va deixar de dir coses. Fins que l'he retrobat en Carnevisión (2007), signat, per fi, com Fernando Alfaro y los alienistas. Com que li havia perdut el fil, en una primera escoltada, vaig pensar que continuava la davallada. Però després de cinc o sis escoltes atentes m'he adonat de l'autèntic tresor que és aquest disc. Total, que el tenia en MP3 i l'he acabat comprant. Fernando Alfaro va emergir en plena febre pel bakalao, esgotada la movida, i va recuperar de la mà de Surfin' Bichos la intel·ligència en la música espanyola. Com passa sempre amb aquests genis contracorrents, sols els feren cas quatre il·luminats i televisió espanyola, que va agafar la cançó d'aquest document que m'he trobat navegant de promo pels partits de l'ACB. Quan jo el vaig vore vestia camisa i un bon pentinat.
que sueño contigo.
Tengo un problema y no duermo
y sueño despierto que duermo contigo".
Es de Fernando Alfaro, com ho eren les cançons de Chucho i algunes de Surfin' Bichos. Quan el vaig veure en directe, com a Chucho, duia camisa i els cabells tallats. Després de l'inigualable disc Tejido de felicidad (1999) -un disc, per mi, generacional- i la cucada -disc i dos singles en una caixa- de Los diarios de petróleo (2001) la seua música em va deixar de dir coses. Fins que l'he retrobat en Carnevisión (2007), signat, per fi, com Fernando Alfaro y los alienistas. Com que li havia perdut el fil, en una primera escoltada, vaig pensar que continuava la davallada. Però després de cinc o sis escoltes atentes m'he adonat de l'autèntic tresor que és aquest disc. Total, que el tenia en MP3 i l'he acabat comprant. Fernando Alfaro va emergir en plena febre pel bakalao, esgotada la movida, i va recuperar de la mà de Surfin' Bichos la intel·ligència en la música espanyola. Com passa sempre amb aquests genis contracorrents, sols els feren cas quatre il·luminats i televisió espanyola, que va agafar la cançó d'aquest document que m'he trobat navegant de promo pels partits de l'ACB. Quan jo el vaig vore vestia camisa i un bon pentinat.
Comentaris