Culpa

Sóc dels que pensa que la culpa no existeix, que és qüestió de responsabilitat individual. Que la culpa és un terme de justícia divina i les persones no podem anar més enllà d'assumir responsabilitats. Això no evita però, que em senta culpable per moltes coses que procure, per higiene mental, que no en siguen massa. Hui és un d'aquests dies ens els que lamentes no haver pogut fer res quan sabies que era impossible perquè cadascú, per molt que ens l'estimem, és com és i això és inevitable. Aleshores s'ensorra part del bastiment d'equilibri mental que t'has construït i et toca, de nou, refer-lo. També pense que cada cop que reconstruïm enfortim l'estructura i fa més difícil que caiga de nou. Aclariment: a mi no m'ha passat res ni més enllà ni més greu que un sentiment de culpabilitat innecessari, estèril, contraproduent que em trauré del damunt com sàpiga i quan abans. Aquest escrit és, potser, el primer pas.