Companys de treball

Alguns passem més temps amb ells que amb la parella. I com la família, no els pots escollir. Si et cauen bé és com si et tocara la loteria, si te'ls estimes, com si trobares un tresor. La pega ve, com sempre, quan se'n van. Amb la majoria no mantens el contacte perquè, precisament, el temps lliure l'empra cadascú amb la seua parella, amics o família. Aleshores el mail, el telèfon, el blog o que la vida us creue de nou en un altre lloc és tot al que pots aspirar i... no és poc. I et sents realment privilegiat d'haver compartit tant de temps de la teua vida amb ells perquè les bones vibracions sempre fan més agradable la maledicció divina d'haver-se de guanyar el pa amb el suor del front. Excepte si ets forner, és clar. I no és el meu cas.

Comentaris

Marta ha dit…
Per això estic tan contenta que els meus ex companys de treball tinguen blog :)))))
Corpi ha dit…
Els companys de treball són com els veïns. Agarrat si te'n toca un de colloner.

Entrades populars