Público

Tot i que el compre per convenciment, no amagaré l'entusiasme que em provoca el seu preu (mig euro de dilluns a dijous) i les seues promocions. El cap de setmana que ve n'enceten una de nova: divendres, un euro el diari i una bona pel·lícula; dissabte, pel mateix preu, novel·la juvenil adaptada i il·lustrada (per açò ja sóc un poc major); i diumenge, euro i mig amb còmic de Mafalda. Açò darrer està bé perquè fins ara havien regalat la sèrie Los hombres de Paco i com que no... De totes formes, des que va aparèixer el diari, és el que compre quasi tots el dies. Ara sé el que sent una persona de dretes quan passeja amb La razón sota el braç. Espere que a Mediapro li dure la pasta o que el personal se n'adone quan abans d'allò que resa la propaganda: No es un diario más, es el tuyo. I ja que fins ara ha semblat publicitat gratuïta, us recomanaré els articles de Manuel Saco, Javier Ortiz y Javier Vizcaíno. A més, es refereixen al nostre país com País Valenciano i, això, s'agraeix.

2 comentaris:

Pere Blai ha dit...

A mi m'agrada el seu estil alternatiu però em sembla que compten amb molts menys recursos que El País o El Mundo, per exemple.

Lo del País Valenciano em sembla continuar somniant: amb una cosa que mai ha sigut, i mai serà.

Colata ha dit...

Encara que sóc llegidor compulsiu de tota la premsa, confesse que malgrat la seua presentació quasi sensacionalista (molt de grafisme, fotos i color), els seus continguts són ben seriosos, però no excessivament llargs. I com t'ofereixen la possibilitat d'ampliar el tema que t'interesse a internet.
Trobe a faltar que facen ja una edició valenciana, perquè les 4 pàgines d'El País, com que se'ns queden curtes. També crec que hi ha un excés d'informació esportiva.
de tota manera, el to és més aïnes crític amb el poder establert.
I les portades són un cop de puny en la cara perquè despertem, res de titulars superflus.
Llàstima que no fóra en català.
Espere que dure, perquè la resta de la premsa comença a deixar prou que desitjar.
Coincidim, Marc, en el gust.