Mundo viejuno

He recuperat quatre àlbums (el del bateig, el de comunió, el de fester, el de noces... que no, que és broma) de música dels que, mai millor dit, em marcaren. Potser resultaré atrevit si parle d'ells com clàssics, però per mi ho són. Parlé de dos discos de 1995: "Pedrá" d'Extremoduro i 2Palabras más, palabras menos" de Los Rodríguez. I dos de 1999: el "Surrender" de Chemical Brothers i el "Midnite vultures" de Beck. Els bons discos arriben de quatre en quatre anys: el que suposen per mi no ho comentaré perquè seria com mostrar-vos els àlbums de foto que no tinc. Em quedaria amb les ratllades de "Surrender", el bon rotllo de "Midnite vultures", els acabats de "Palabras más, palabras menos" i la il·líada de "Pedrá". No sé, escolteu-los i ja em direu que us semblen. A mi, 1995 i 1999, dos anys màgics en la música, si més no.

1 comentari:

Escèptica ha dit...

Certament, el de "Pedrá" és una bona pedrà, però al cap, de tant llarg com es fan els 28 minuts.

29 en rebaixes, darrere de la porta verda i rimbombància. Hehe.