Llig el teu diari

Dissabte, Público complia un any. Des d'aleshores estic entre els pocs més de 72.000 lectors amb què compta. Però no us amoïneu -o sí-; un diari no viu tant de la venda d'exemplars com de la publicitat. En la carrera em van ensenyar que la millor manera de conèixer a quin públic s'adreça un diari i la seua ideologia és l'anàlisi dels seus anunciats. Per què? Perquè no solen mossegar la mà que els dóna de menjar. Si a El Corte Inglés no el critica cap mitjà no és pel tracte exemplar als seus treballadors sinó perquè s'anuncia en quasi tots els mass-media. Com Telefónica, que una temporada va retirar la propaganda de El Mundo perquè no deixaven de traure-li els draps bruts. Público, per desgràcia, no duu massa publicitat, però dissabte en l'especial per l'aniversari duia quasi totes les pàgines imparell, les que més es veuen. I què vaig trobar? Totes les comunitats autònomes on governa el PSOE, a excepció de Catalunya. I sols una del PP, Navarra, on els seus socis d'UPN sembla que van a la seua. Dues caixes d'estalvis andaluses. Dos anuncis del govern espanyol. Iberdrola, Gas Natual, la Caixa i Repsol, però no Endesa. Algunes marques de motor i d'altres d'oci. Els anuncis es referien a medi ambient, turisme, cultura o oci. Res d'inversions o col·legis privats. Sabeu què? Que no m'haguera dolgut que la Generalitat Valenciana haguera contribuït també en l'únic diari que no inclou, per voluntat pròpia, la secció d'anuncis més rendible: la de prostitució, el que la resta inclou eufemísticament en "contactes".
En aquest cas, el mateix diari s'autodenomina d'esquerra i el perfil del lector, inclòs a l'especial, és tan masculí com femení (al 50%) i entre els 25 i els 44 anys en el 49% dels casos. Per això s'entén que no incloga suplements per a dones o per a joves com fan els altres: el seu diari els interessa de manera directa. Per cert, pertany en part al mateix grup que la Sexta, Mediapro, i no ho amaga en les seues informacions referents a la cadena com sí que ho fan, per exemple, en el grup Prisa (El País, SER, Cuatro, Digital+, As). Després de tot l'exposat, us anime a què descobriu què s'amaga al vostre diari. I a què proveu Público un dia: de dimarts a dijous costa sols mig euro. I divendres, per un euro, t'endús el diari i una bona pel·lícula. Ja em direu.