Que torne Trecet!

Quan s'acabava la revetla, se'n tornàvem a casa i encenia la tv. Amb el canvi horari eixim guanyant els noctàmbuls, però amb les transmissions olímpiques de Televisió Espanyola... La locutora de natació va sempre per darrere dels marcadors; deia que no sé qui anava davant mentre llegies al rètol que ja estava el segon. A banda, es marejava en els carrers de cada nadadora/a i emprava un to depressiu que animava a què canviares de canal i ficares la teletenda. Un altre que tal, el del tennis de taula. Confonia el nom del participant espanyol i això que des de casa es podia llegir el seu nom a l'esquena: Alfredo Carneros. Ell li deia Jesús Cisneros. I tan ample. A més, repetia incansable l'únic que sabia: el número en el rànquing mundial i que era el primer espanyol nascut a Espanya que guanyava un partit olímpic del que tota la vida havia anomenat ping-pong. Així fins que va superar l'eliminatòria i van donar pel sac amb un altre esport pèssimament narrat. Quant que he enyorat Paco Nadal que a Canal 9 ha presentat des de la tomatina de Bunyol al pressing cath femení, encara que no tinguera ni idea, amb molta dignitat. En algunes nocions bàsiques com el nom dels participants no la cagava. I quan no sabia què dir, s'inventava neologismes o callava, millor això que repetir cent vegades el mateix com fan en TVE. Punt i seguit mereixen els del bàsquet, Romay i companyia, que a més sembla que no s'entenen massa bé i discuteixen qualsevol idiotada mentre el partit continua. No sóc l'únic que ho pensa, pel que he llegit. De pena en una televisió que paguem tots.

2 comentaris:

Sergi Gómez i Soler ha dit...

A mi, encara m'avergonyeix el recordar com insultava sense cap mena de vergonya els pobres jugadors xinesos el comentarista del partit de handbol entre la Xina i Espanya... No vaig poder aguantar ni cinc minuts.

I el triatló, mare! Dues hores jugant-se el cap a que Espanya tindria medalla, i vinga a dir-ho, i vinga a afirmar-ho i en els últims metres que es queden sense... i jo, au, a esperar que li'l tallen el cap al comentarista. No haver-se'l jugat...

De tot això hi ha qui diu que és nacionalisme. Personalment, pense que només és mala educació, fruit de la ignorància més pregona i atrevida...

Pere Blai ha dit...

A mi el que m'avergonyix és que en el partit de supercopa, Telecinco tinga un periodista tan clarament madridista.

Cada vegada que l'arbrit pitava un fora de joc injust en contra del valència (o una falta, etc.), el J.J Santos dia que l'arbrit tenia raó, i havia d'ixir Benito Floro, el comentarista, a dir el que tot el món estava veient.

Per una altra banda, a mi em va resultar graciós i tot les bregues de Romay i el periodista en els partits de bàsquet.