Passatgera 1

Estava convençuda: aquella planta creixeria a mesura que la regara. Regava, regava i regava. Regava sense mesura. Regava i el so de l'aigua li provoca incontinència urinària. La planta no responia, l'hauria ofegada? Les fulles més baixes suraven podrides en un bassal d'aigua mentre el tronc s'agitava com qui se sent atrapada per un home o, millor, per qualsevol altre alcaloide. Rumiava si la cannabis sativa aniria. L'esperava femella. Mascle i benestar? Vade retro ὀξύμωρον! Quan cresquera, li faria lloc al quarto perquè li féra companyia. Les plantes la comprenien millor que qualsevol bípede o, almenys, li ho semblava. L'escoltaven, no li duien la contrària. L'entraria al dormitori perquè no li correren per les rames els esquirols que habiten al plataner de la vorera de davant de casa. Quin fàstic d'esquirols! Quan menys te n'adones et miren, com els homes que no esperes, mentre mires la tele.