PAL

Anit hi havia concert en un dels pocs locals que ofereix música en directe. L'acústica no és la millor, però més val això que res. Tocava PAL, un grup que conec perquè formen part d'una de les discogràfiques espanyoles de més qualitat, Limbo Starr. Sols per això i perquè els videoclips em van donar una idea de per on anaven els tirs, paga la pena. A més, era debades. Em va agradar el directe i ja em trobe en procés d'adquisició dels dos discos que han tret "Factores que afectan al equilibrio" i "Canciones hacia el fin de una especie". No hi ha res com un directe perquè se sapiga l'art o la impostura d'un grup. I els de PAL són uns artistes. En la línia de Triángulo de Amor Bizarro, un grup que m'agrada, però no he escoltat prou, hi ha tanta bona música pendent... Per cert, PAL, a més d'un sistema de televisió, són les sigles de Paradoja Adictivo Liberadora. Van fer honor al seu nom. Llàstima que no portara càmera de fotos!

2 comentaris:

Escèptica ha dit...

Sense càmera, però ben acompanyat, que tampoc està mal la cosa, no?
Bé, ja els voràs una altra volta i eixe dia t'emportes la càmera o ni que siga el mòbil. És que a qui se li "ocurrix" anar-se'n de casa sense el mòbil? Hehe.
Besots

El descrèdit ha dit...

Molt ben acompanyat, certament... M'ho vaig passar de gran categoria. Besots!