La Gossa Sorda


Anit divendres la Gira de la Fumada d'Escoles en València s'aturava a Cocentaina. Davant del palau un miler de persones (no exagere, jo també m'esperava menys gent) participava de la missa massiva en que han esdevingut els concerts d'ska i dolçaina. No van mancar les típiques homílies a càrrec del cantant que diu el que el públic vol escoltar, ni el moment magnífic en què "alcen a Déu", seguint amb la comparació eucarística, i amb els braços aixecats es deixen les cordes vocals en la tornada. Per moments m'esperava que apareguera Mossen Alabajos i ens donarà a tots la comunió perquè acabàrem per donar-nos la pau.

El ramat, però, molt feliç, begut i fumat, mentre el cantant dedicava a les agressions feixistes una cançó que parlava... no importa. La qüestió és que com en les ràdios mainstrem dediquen les cançons a la classe de 2on B, al grup d'amics o a la xica de la pel·lícula, ells les dediquen a qualsevol causa robinhoodesca o a un màrtir particular, pegue o no amb la lletra de la cançó, d'altra banda tan ambigües i tòpiques que qualsevol dia s'inventarà una màquina que les cree automàticament. Un vocabulari de cent paraules: poble, terra, lluita, moviment, antiaçò, antiallò, uns quants -ista i molt de gerundi i d'infinitiu, que així la rima és més fàcil. Us propose un experiment: substituïu en les seues lletres les paraules "valencià" o "català" per "espanyol" i ja em direu si no sona a míting feixista espanyol.

A banda de tot l'exposat, tots els gustos són respectables, tant Odi com la Gossa Sorda van sonar com toca, mai millor dit. Dels d'Albaida destacaria la satisfacció dels seus històrics sobre l'escenari i la secció de vent-metall. La progressió continua. De la Gossa Sorda em quede amb els contracants del trombó d'Obrint Pas i la cançó als tres de Pego, ben narrada i musicada. Del global, la satisfacció que, malgrat que no compartisc com haureu deduït l'estil ni els patrons, que un concert de música en valencià és cada vegada més normal i massiu. I això, que collons, està molt bé. Ara caldria que foren els nostres lletristes els que s'adaptaren a la nova situació emergent.

5 comentaris:

Escèptica ha dit...

Xe, doncs jo m'ho vaig passar molt bé! A més, els "odiosets" són molt simpàtics tots, que eixe cd el revendré quan siguen famosos. Hehehe.

Marina ha dit...

Vaia tela xD Bon repassó els has pegat tu a La Gossa Sorda.

En el fons estic d'acord amb tu. I ho porte dient ja des de fa temps. El discurs que soltes és encara més adecuat si analitzem als Allioli (Obrint Pas). Jo crec que la Gossa ha millorat amb el nou CD però com bé dius, amb el mateix "estil i patrons" que sempre. Són grups que fa anys seguia cegament però que ara.. estan bé per a eixir de concert, de festa, perquè festa en fan molta. Però per a escoltar en casa? Per a escoltar bona música i bones lletres, trie altres artistes. I també en la nostra llengua, que n'hi ha molts.

[totalment d'acord amb el segon paràgraf, en lo de la llista de paraules...]

Ale, discurs soltat.

Un beset! I gafapastisme o morth! xD

Fakhfakhina ha dit...

una persona de Beniatjar? I descreguda? Humm...

No sé qui eres... Així i tot per aquest blog-món és difícil trobar algú de la Vall i a més a més de la Vall Benicadellesca amb un trellat tan excels. Encantat de coneixer els teus escrits.

PS: Terrateig és molt millor poble. Si tingués el Benicadell al costat seria el cau dels deus amblanquinats.

Cèsar ha dit...

Tens molta raó en ja molts grups sempre venen a dir lo mateix, però clar és que conforme estem crec que ve a ser lo normal, que tots fem un front comú i reivindiquem.
És cert que potser el missatge és massa repetitiu, també pense que hi hauria que innovar una mica.
Però comparar-me que si canviarem valencià a castellà, pareixeria que fora un acte feixista, no.

No pots comparar perquè no estem en la mateixa situació.

I espere que em passes les fotos.

PD. Ja havia passat abans per ací i clar com posava que eres un pixaví no caia, que tu també renegues de les teues arrels??

El descrèdit ha dit...

No, és clar que no estem en la mateixa situació. Per això trobe que els primers normals hem de ser nosaltres. Em sembla fantàstic el del front comú i el de Col·lectiu de Músics en Valencià, trobe és tan sa com la crítica perquè avancem tots plegats. El que no m'agradaria és que ens quedàrem en un ghetto ni que l'arbre tapara el bosc. Trobe que hem d'innovar, provar, experimentar i que l'augment quantitatiu de públic s'acompanye del qualitatiu. Sé que és molt fotut i valore moltíssim l'esforç que feu tots els músics que canteu en la llengua que us és natural. Però no oblidem que a finals dels setanta i principis dels huitanta hi ha tres discos que encara no hem superat: el Brossa d'ahir, Humitat Relativa i el Cambrers. Ànims!

PD: Les arrels són i estan a la Vall d'Albaida. L'arbre, però, s'ha inclinat en la direcció de la llum que des de fa mitja dècada ha trobat en la Safor.