Geni

Si Óscar Briz cantara en anglés o, sense anar més lluny, en castellà, l'escoltaríem als mitjans, parlarien d'ell... On no importa la llengua és sobre l'escenari, perquè el control de les guitarres i les cordes vocals et fa veure d'immediat que et trobes davant d'un músic que estima la música per damunt d'altres històries. Si li afegim un percussionista que toca amb gust i saviesa qualsevol tipus de trastet i que sols va deslluir quan li va sonar el mòbil en ple concert (pobret!) el goig és ple, malgrat que no s'ompliria l'Aula Magna, què hi farem! D'una banda, plovia. De l'altra, la concurrència majoritària de la música en valencià no valora la qualitat musical, les lletres treballades que et provoquen el pensament crític i l'esperit llibertari que irradia aquest que es guanya la vida de professor en una acadèmia d'anglés. Quina pena. Si els nostres músics es prenguerem més seriosament la música que el país, ¡no sé si abastaríem la normalitatzació lingüística, però si la universalitat. I sobretot, seríem gents més lliures perquè les cadenes més pesades són les que, invisibles, ens anul·len el pensament i ens aboquen a les consignes. Va presentar temes nous tan grans com els antics i no va mancar la cançó que més li valore, la més senzilla, la que canta per la punta, l'horta i el cabanyal. Com sempre, vaig acabar amb la pell de gallina.

Comentaris

kirikú ha dit…
Compartisc la teua admiració per Òscar Briz. M'agrada molt aquest cantant.

El tema que dius és un dels que més m'agraden. També molts altres: Purdesig, Sortir gegants, el que li dedica a Remigi Palmero ...

Fa temps li vaig dedicar dos posts. Et deixe els enllaços per si tens ganes de llegir-los: Oscar Briz en Concert, "Identitat aliena" d'Oscar Briz

El proper dijous actuarà a la Terrassa Lumiere d'Alboraia, a les 22:30 h (junt a Feliu Ventura i a Rapsodes).
Marc Gomar ha dit…
Gràcies pel CD! Pensava fer un comentari quan el tinga més escoltat... de moment em semblen molt brutals com per ser reals... I no sé què esperen de la masterització perquè a mi ja em sona perfecte. Ja em llegiràs la crítica del disc encara inèdit. Em sent un privilegiat!
PD: Sí, el de Palmero és molt gran! Esmentava el de la Punta perquè és una cançó molt senzilla (en lletra i música) i aconsegueix, per contra, uns efectes molt grans (almenys en mi). Però d'Òscar en tinc deu o quinze de preferides...

Entrades populars