Desembussat

Gràcies als vostres ànims, a les atencions de la meua parella i a un còctel de paracetamol 650 mg, antihistamínics, codeïna i excipients he tornat al treball. A més, he desembussat -ni desemboçat, ni desembossat- la pila de pica de rentar-me la cara, quasi tan obstruïda com les meues narius. Vaig comprar sosa càustica, però amb tantes proteccions com demanava per a les mans, la cara i els ulls no em feia l'ànim perquè sóc prou maldestre. Vaig consultar internet i la majoria deien que el Cillit Bang tampoc els havia funcionat. A la fi, he cridat el meu llogater, però abans que vinguera ho he intentat amb el producte esmentat després d'haver obert com he pogut la reixeta perquè no tenia tornavís i... m'ha funcionat!

D'altra banda, anit van fer la primera pel·lícula que recorde haver vist en aquesta vida. No sé si vosaltres la recordareu, però a mi no em deixaven veure la televisió més tard de les deu de la nit, mesura que va provocar que esdevinguera un asocial perquè no tenia de què xarrar a l'endemà en classe, a més de lector quasi compulsiu i miop. Bo, el film és "The Towering Inferno" que coneixereu com "El Coloso en llamas". Vaig gaudir com un xiquet amb la seua xiqueta al llit. Vam comptar tots els morts i me'n vaig adonar de la moral barata que transmet: els adúlters atrapats pel foc, el que no dóna propines que veu com se li incendia l'edifici, el gendre egoista que cau quan es volia salvar abans que la resta... i la revisió del mite de la Torre de Babel.